Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/146

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
143
els habitants de la lluna

jota conjuminat expressament per el Cedassayre y en Pepis:

Ay, Bernat, no'ns fassis riure;
ay, Bernat, qu'ets beneytó;
te la fan y no ho conexes,
te l'han feta y no sabs còm.
 Has pujat d'ofici,
 ignocent Bernat:
 d'espardenyer qu'eras,
 sabaté'has tornat.

Però'l vell, avisat desde'l mitxdía pel mateix Barrabola, va fer un punt dels seus, y en lloch d'enfaristolarse com hauría fet en altres ocasions, va agafarho alegrement. Veusaquí per que, axis que varen ressonar els primers compassos de la orquesta, va sortir al balcó disposat a escoltar tot el programa ab el somrís als llavis... Y encara va fer més qu'axò, per que, al fínal, quan ja la colla's disposava a retirarse, la va aturar ab un crit:

—¡Ep! ¿que no hem de refrescar?—

Y, baxant a obrir la porta ab tanta pressa com li varen permetre'ls anys, va obligarlos a tots a entrar a la rebotiga, hont els esperavan dues grans safates de dolsos, mitja dotze-