sats que, desde l'escala, anunciavan la vinguda d'en Terratrèmol.
—Muxoni,—va dir en veu baxa en Barrabola, fent l'acció de cloures els llavis ab el dit pols y l'índex de la mà dreta.
—Veurèm,—va amenassar en Pepis.
—¡Per amor de Deu!—va insistir l'un.
—Cumpliré com amich,—va recalcar l'altre.
—¿De què's tracta, si's pot saber?—va dir entrant el monumental Terratrèmol, bo y apuntalant el capset de la crossa a tres pams dels dos amichs, y plantantshi ell d'un sol bot.
Y en Pepis, sense fer cas de les mirades suplicants d'en Barrabola, va descobrir en dues paraules el secret, del qu'en Terratrèmol va mostrarse indignat y escruxit... tan indignat y tan escruxit, que, prenent l'ayre solemnial d'un pare que maleheix a un fill dolent, va dir ab veu fosca:
—Si fas axò, no'm miris may més la cara.—
Y's va asseure magestuós, cridant
