decidit anarne a demanar segant axis l'aventatge a la primera autoritat de la vila.
Resolt a fer d'acusador en lloch de resignarse a ser acusat, va entrar ab altivesa a la casa del comú.
—¿El senyor batlle?
—No hi es. Els díes de mercat té feyna a la botiga.
—¡Va be!—
Y va dirigirse a la botiga del batlle, situada al bell costat de la revendería d'en Requena... Era una botiga de llauner tota plena de lluhissors metàliques. Les olles de llauna, els cantis de llauna, les tapadores de llauna, totes les peses de llauna apilades a dreta y esquerra y penjades a rengles de les vigues del sostre, cantavan una sinfonía de tons esbojarrats y enlluhernadors.
—¿El senyor batlle?
—No hi es.
—Sembla un ministre aquest home. En lloch se'l pot veure.
—¿Què diu què?
—¿Que ahont el podría trobar?
—A la parada.—
Donchs, ¡cap a la parada s'ha dit! Allà sí que n'era de forta la sinfo-
