Vés al contingut

Pàgina:Els pobres. Els sants (1908).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
23
els pobres

Ab or i argent compràreu llur pa de cada dia,
ab vostres fines robes donareu-los abric;
els collars oferíreu, brillants i pedreria
per ells i la vostra ànima, que es un tresor més ric.

De vostre cor quan queia més pura vostra oferta,
quan més lluentejava l'almoina de joiells,
per fer més meritoria vostra oblació i complerta,
damunt la mateixa ara vos sacrifica ab ells.

L'humil treballadora cau junta ab la princesa,
i entre orfanets la filla de Sant Vicents de Pol;
allí filles i mares plegades la mort besa
perquè facin plegades vers Déu un mateix vol.

Quanta gentil poncella morí en el sacrifici,
foguera de la santa Poncella d'Orleans!
Tal volta ella us mostrava lo cel desde l suplici
per entre l torb horrible de flames devorants!

Tal volta com un angel vetllà vostra agonia,
lo foc a l'abrigar-vos ab son sudari immens!
La vostra voladuria tal volta presidia,
com boira a l'elevar-vos del mes flairós incens!

Del gran braser, com fenix, n'ha de brotar un temple
que al front com una estrella durà la Caritat:
en sa divina catedra predicarà l'exemple
d'amor que ls rics al pobre i el pobre als rics han dat.

Desde l cloquer altivol la veu de les campanes
ne parlarà a les altres campanes de París,
i escamparà nous himnes de pau per monts i planes,
que acostaran la Franca i el món al Paradís.