Aquesta pàgina ha estat revisada.
LES DUES FLORS
I
Mireu-li torce l coll
a la gentil floreta,
el tronc esgrogueit,
les fulles cap a terra.
Doneu-li una regor,
ompliu d'aigua l seu beire,
i tornarà a obrir l'ull
i aixecarà la testa.
II
A aqueix pobre que s mor
de set i gana,
deu-li un bocí de pa,
deu-li un vas d'aigua.
Si no es ell una flor,
es de més valua:
es una flor per Déu
aquí plantada,
que un jorn ha de granar
dalt en la patria.
