Pàgina:Els pobres. Els sants (1908).djvu/35

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

i l'agafa l remolí.
Tot perdent-se entre l'escuma,
sols se recorda dels fills,
i, veient que an ella s giren,
— Fugiu, — els crida, — fugiu:
donau-me l plaer de viure,
ara que vaig a morir.