Aquesta pàgina ha estat revisada.
No hi ha com Rosa de Lima
per estimar al bon Déu:
per enviar-li pregaries
es son cor un incenser,
la seva ànima una flama
que va de la terra al cel.
Per distraure-s una estona
té un lliri blanc que es imatge
de son amat Jesucrist.
Ab sos ditets l'entre-cava,
li dona aigua si té set,
que li plou de ses manetes
com si fos aigua del cel.
Un dia, anant a regar-lo,
veu trencat el lliriet,
ab la torratja per terra
i esbocinat i malmés.
— Bon Jesús, —diu sobrepresa,—
bon Jesús, què es lo que veig?
Qui ma flor ha trepitjada?
Qui ha fet bocins de mon test?
— Jo só, —Jesús li contesta,—
mes mans mateixes ho han fet,
puix en el cor de ma Rosa
no hi vull altre amor que l meu.
