Aquesta pàgina ha estat revisada.
SANT FELIX DE CANTALICI
Sant Felix un dematí
una roseta volia.
Va a la Verge del Roser,
demana la més bonica:
— Dau-me-la, mare, si us plau,
que de Vós me parlaria. —
Tot resant i demanant
el caputxí s'endormisca.
Al desvetllar-se del son
troba-s la rosa florida:
en sa dreta se la veu,
com el ceptre una regina.
Alça los ulls a Jesús,
alça los ulls a Maria:
per lo somriure dels dos
coneix a qui li ha cullida:
li ha donada l bon Jesús
del roseret de Maria.
