Aquesta pàgina ha estat revisada.
EL CINYELL DE SANT TOMAS
La mare de Sant Tomas
té les entranyes de pedra:
s'estima més perdre l fill
que guanyar-lo per l'Iglesia.
Vol a eixa aliga del cel
engabiar en la terra
perquè no s'enlairi al sol
tallant ses ales angeliques.
— Fill meu, — li diu tot sovint, —
fill meu, Tomas, per què m deixes?
Aquí nedaras en or
i allí viuras ab pobresa.
— El més ric del món seré,
puix tindré a Déu per herencia.
— També a Déu tindras aquí.
— Es al convent ont m'espera.
Sa veu me diu nit i jorn
com al pastor de Caldea:
«Deixa ta patria i parents,
surt de la casa paterna».
com Abraham l'obeí,
deixau que jo l'obeesca. —
