Pàgina:Els pobres. Els sants (1908).djvu/70

de genollons cau en terra.
— Jesús, — diu, — Jesús amat,
espòs de l'ànima meva,
per un xic d'amor que us té,
de quin parany l'haveu treta!
Treieu-la per sempre més,
lligau-la a Vós ab cadenes,
guardau ma virginitat
i tot lo que tinc se perda:
de la vida al mar undós,
sols li demano eixa perla.—

Tot parlant al bon Jesús
de la passada tempesta,
sos ulls se fan dues fonts,
son cor un mar de tristesa.
Abraçant la santa creu
se defalleix als peus d'ella,
i en son llanguiment mortal
sols a Jesús anomena.
Ditxós qui té per amic
eix amic que sempre ns vetlla!
Jesús escolta sos plors
com els d'un fill mare tendra:
li envia dos angelets,
del seu tabernacle estrelles,
que baixen del cel, deixant
un solc de llum per estela.
El cinyeixen ab cinyell
de virginitat perpetua,
i el que home s'era adormit,