a obrir la porta y torna al mitj de la escena.) Ca! Ni's deu enrecordar de que jo sigui al mon! Encara que, no sé perquè m'hi enrabío; perquè de donas com aquesta, se'n troban á grapats! Sinó que debía ser la meva planeta, que no sé pas com m'hi vaig engrescar. Potser per tréurem del magí à n'aquella altra que may l'havía arribada á tocar ni ab lo cap dels dits; la Toneta del ferrer nou del meu carrer que era tota rossa y més maca que una Mare de Deu, y que totseguit se tornava vermella. (Pausa llarga.) Pts! Qui s'ho havia de pensar que s'hagués enamorat d'un home com jo... Sinó que un vespre que vaig caure al mitj del carrer, y no'm podia valdre, ella, que va ensopegar ab mí per mor de la fosca, 'm va ajudar á alsar, y tot abrassantme per sostenirme, la pobreta, me va portar fins á la entrada de casa. Y'm deya més carinyosa: Pep, per qué ho fas aixó? Oy que no hi tornaràs may més? (Mitj plorant rabiós.) Sinó que jo no ho feya per cap mal; era perquè casi hi havía nascut jo aqueix viciot, que'l pare també bevia massa. (Desesperat.) Y d'ensá d'aquell día ja'm vaig veure perdut; y li vaig posar un odi al pare! Sí, odi, si, perquè un pare no deu sacrificar may al fill seu... (Se va aixugant las llagrimas ab la má en mitj d'una pausa.) Jo m'hi hagués pogut casar, que hauria estat un altre home! Sinó que'ls
