J. M. J.
Contra ma voluntat, y ab gran pena del meu cor, com may l'haja sentida, Déu ho sap, torno a pendre la ploma, demanant justicia a les persones de bon cor y recte judici.
Lo dia 17 del passat mes de Juny doní compte al públich de ma trista situació en un comunicat que volà per tot Catalunya. En ell, callant, ab esperit de caritat, los noms de llochs y de persones, me planyia de les oprobioses agressions de que era víctima pel delicte de seguir lo concell del meteix Jesucrist: Quan vos perseguescan en aquesta ciutat, fugiu a una altra. Donchs aquexes tentatives se repetiren fins al 14 de Juliol, fentme seguir y
perseguir, fins en lo temple del Senyor, per gent mal intencionada, posantme llaços y paranys en tots los carrers per ferme donar una ensopegada y tenir, si no un motiu, una ocasió per posarme la mà a sobre y portarme a Vich. Y ¿quina canongia me volen donar allí, quan se m'hi vol portar, per no dir arrocegar, ab tanta pertinacia, y això depressa y corrent, abans que la gent me veja sà y bo, y a la llum de la veritat se descobresca l'infamia? Es per tancarme en aquell Asil, que també serveix de manicomi. Ab aqueix fi tant poch cristià, dues vegades s'ha provat de reunir uns quants metges per trauren un dictamen declarantme alienat; més, en honra de la classe sia dit, no s'ha trobat qui s'hi venga. L'idea de recloure'm allí és, senzillament, per aislarme de les persones qui'm volen bé, dels escriptors amichs y de la prempsa, que, haventse presa la pena de fixarse en mon trist assumpto, se'm mostran caritatius y benèvols: y, sobre tot, perquè sol, allí dintre, ab l'horrible realitat de veure'm pres sense cap delicte, jo meteix me capfique, s'enterbolesca mon enteniment y queden justificades les violencies sabudes y les ignorades, per poder res-
