Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


no faltan acusadors, sobre tot dels qui tiran la pedra y amagan la mà, falsos testimonis, sacerdots, escribes y faritseus; Pilats que's rentan les mans després de condemnarme; amichs que fan lo paper de Judas, y parents que fan lo paper de Caim. Axecaré algunes caretes hipòcrites, mostraré los mòvils vils y baxos, l'enveja, l'odi, l'interès, la mala llengua y el mal cor d'uns y altres: y, en fi, les passions que jugan en l'urdit de la negra trama de mon desterro y persecució.
 Més qu'a la justicia humana, que pels pobres no n'hi hà gaire, encomano ma causa a la justicia, y, més qu'a la justicia, a la misericordia de Déu, a qui prego abrigue a mos perseguidors y els torne en bé lo mal que'm fan.
 Conste que, per necessitat qu'estiga, jo no demano res, sinó'l dret que tenen fins los aucells de viure y de cantar, desde una branca, alabances a Déu.




II
J. M. J.


 Abans de ser capellà almoiner de casa López vaig ser dos anys capellà d'un de sos vapors trasatlàntichs, y una y altra colocació les deguí a l'actual senyor Marquès de Comillas, cooperant ab ell, en la primera, son germà D. Antoni López y Bru, qui al cel sia. M'hi recomanà y acompanyà a sa presencia lo Dr. Estalella, avuy digníssim bisba de Teruel, y al cap de tres setmanes, me sembla qu'era'l 12 de Desembre de 1874, m'embarcava cap a Càdiz, ahon devia enrolarme en lo vapor Guipúzcoa, al qu'estava destinat. Una estona abans de llevar àncores, la tarde de la sortida, tinguí'l plaher de saludar sobre coberta als dos fills del Mar-