Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/20

tines a Olot, y haventne parada botiga en lo Vallespir, hagué de plegar lo ram per falta de feina y allavors feya de banyer en La Presta. Desde allí fiu ma primera volada als cims del Canigó, somiant y començant d'escriure la llegenda pirenaica d'aquest nom. Anant o venint dels banys, l'acompanyava a Comillas, ahon l'esperava sa familia; a Montpaller, a veure un metge de la terra; y a Lourdes, a veure la Metgessa del cel.
 Se va casar, y son nou estat no refredà gens ni mica la nostra bona amistat. Allavors no l'acompanyava, com és natural, en sos viatges, però vivia gaire bé sempre aprop seu a Barcelona, a Comillas, y especialment a Caldetes, ahon passàrem junts llargues temporades interessats ab la seva salut. Allí una matinada, després de la santa Missa, vegérem arribar, en un tren exprés, a don Manuel Arnús, portador de la per nosaltres esglayadora noticia de que aquella nit havia mort D. Antoni, son pare, soptadament. Si hagués caigut un llamp als nostres peus no'ns hauria aterrat més. Allavors, com abans y després, lo dol y la pena de aquexa familia eran ma pena y mon dol, ses afliccions eran mes afliccions, que sentia més que les propies. La salut de D. Claudi donà una forta baxada, arribant a fer teme, a les parsones que l'estimavam, que la mort del pare podia ser ocasió remota o pròxima de la mort del fill. Per reposar una temporada de sos treballs y de la fexuga càrrega que pesava sobre ell, llogà un yacht inglès anomenat Vanadis, y, muntats en ses ales, en companyia de D. Manuel Arnús, de sa germana Montserrat y del qui és are son marit, D. Climent Miralles, visitàrem les ciutats espanyoles de Málaga y Càdiz, les africanes de Tánger, Alger y Constantina, y sobre tot la tomba del venerable Ramon Lull, a Sant Francesch de Palma, la Cova d'Artà, Miramar y Valldemossa y altres joyells de l'incomparable Illa Daurada.
 No cal pas comptarho tot. Jo anava escrivint, y mos pobres llibres eran més ben rebuts de lo que's merexian. Més no sempre havia de resar los misteris de gloria; en una casa en que hi havia tantes penes (no les dich pas totes), alguna n'hi havia d'haver feta expressa par mi, y aquexa se m'acostava poch a poch com un àspit entre les flors.