J. M. J.
Ningú 'm donà a casa López lo càrrech d'almoiner, ni tal vegada jo l'hauria acceptat, no per por de disgustos que m'hi esperavan y preveya, sinó perquè no'm regonexia ab lo do de la peciencia, temps, incansabilitat y demés dons y virtuts que necessita un veritable almoiner. D. Claudi, sentintse faltat de forces y dalit, y més aqueferat de lo que convenia, començà per encarregarme les families qu'ell socorria mensualment, que no passarian de vinticinch. Desde aquell moment me vegí assaltat per tot arreu de pobres y de necessitats, a casa, en lo carrer, en lo confessionari, per cartes y recomanacions, y la llista anà crexent fins a trescentes families. Presentantse cada dia necessitats noves y convenint a la justicia y a la caritat tenir a la vista les antigues, y ma salut, que no era allavors bona com are, no dexantme anar, venir y corre com calia, demaní un auxiliar, que se'm concedí. Tres cirineus tinguí l'un derrera l'altre, y els dos primers se cansaren d'ajudarme a portar la creu, no per lo fexuch de la càrrega, sinó per les amargors que s'hi passavan. Com la caritat és una virtut tant alta, Déu nostre Senyor espera a premiar en l'altra vida als qui la exercitan y aquí en la terra se complau en enviarlos sofriments, injuries y oprobis. Jo, per altra part, ne seria merexedor, puix pecador y miserable so, y no estaria gaire o tal vegada may a l'altura que la divina caritat demana. De tota manera, me'n començaren a venir, al principi, de petites; després, de més grosses. No valentsho de comptarles totes, una me'n vingué, fa tres anys, que'm féu conexe qu'anava a caure, si ja no havia caigut, de l'escambell.
Los marquesos anavan acursant les estades a Barcelona y allargant les de Madrid, ahon s'anavan arrelant cada dia més. Jo
