Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

escrivia ab gran franquesa a un y a altre. Voldria are estar aprop de mos papers per insertar la copia que guardo d'una carta que escriguí a la marquesa fentli un quadro poètich de l'hermosa missió qu'ella podia cumplir donantse a la vida de la caritat, en quant fos compatible ab sa posició. Li feya una pintura de la trista situació de les classes pobres, tant enganyades pels sembradors del mal com agrahides a qui 'ls fa bé. Li feya veure les males herbes de l'anarquia y del socialisme, qu'anavan brotant, extenentse cada dia com taca d'oli, amenaçant cobrirho tot abans de gaire y esterilisar lo camp dels pobres ab les ruïnes dels palaus dels richs. «V., qu'és jove y activa, —li deya,— trobaria en axò lo treball més digne de sa joventut y de sa activitat. Tal vegada Déu no li dóna fills perquè faça de mare an algun orfe y desamparat que s'està morint de misèria. Tal vegada ab lo nom de mare li podrà donar lo de salvadora de la seva ànima y de les ànimes de sos pares. Y com no hi ha millor predicador que'l bon exemple, lo de V. sens dupte despertaria en algunes amigues y conegudes seves lo desig de seguirla y d'allistarse a tant simpàtica bandera. Y ¡qui sap lo bé de que V. podria ser causa en lo món!»
 Pochs dies després d'escriure aquexa carta, que, a no ser ben rebuda com a concell, podia acceptarse com a fantasia digna d'un poeta-sacerdot, m'escometé'l P. Governa, dihentme: —¿Com és que V. aconcella a la marquesa de Comillas que se separe del seu marit?— Jo li neguí en rodó, dihentli que may semblant idea me havia passat pel cap; més ja aquella mala especie havia corregut per Barcelona. Que havia succehit? Sens dupte s'havia malentesa a aquella noble senyora y s'havia posat alguna espina en lo ram de flors que jo li havia enviat. La corda s'era trencada per la part més flaca y ja no tenia adob. Algú a qui jo feya nosa temps havia en la casa, havia aprofitada aquella conjuntura per falta d'altra millor. Lo cert és que, desde aquell dia, me vegi empenye par una mà invisible cap a la porta.