Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


V
J. M. J.


 A haverhi un rastre de caritat envers aquet pobre ministre de Déu, que no havia fet mal a ningú, s'hauria esperat a llençarme de la casa un més després, en que, al sortir los marquesos cap a Panticosa o a Comillas, jo me'n solia anar també a un recó de montanya. Al passar la porta se'm podia haver tancada honestament ab qualsevol motiu, sens entregarme lligat y indefens a l'horrible pastura de les males llengues y a les suposicions sempre malèvoles y molt sovint grosseres quan se tracta d'explicar una caiguda. Més com no hi havia hagut orelles per escoltarme, ni pietat ni cor per condemnarme, no hi havia d'haver espera ni prudencia per castigarme. ¿No estava ja resolta y determinada ma sortida de la casa? No se m'hi havian d'escombrar les petjades? Donchs vaja a fòra qui fa nosa; prompte, prompte; are meteix; demà ¡Déu nos en guard! se podria rehabilitar y arrelarshi de nou. ¿No's presentarà, per ferho sense escàndol, una bona ocasió? Bona o mala, aquexa's presentà, y si jo'ls havia trobats sórts, ella no 'ls trobà peresosos.
 Lo senyor bisbe de Vich havia sigut nombrat president dels Jochs Florals, y entre'ls primers qui anaren a votarlo no faltava, y molt ben acompanyat, aquest humil capellà seu. Després de la festa poètica fou convidat a dinar a casa López, en companyia del capouliè del felibriga D. Felix Gras. Males postres tinguí! Després de les gracies, molt plana, suau y amorosament se'm digué que jo treballava massa; que'm convenia reposar un xich, lluny del confessionari, de l'hospital y dels pobres y malalts que'm marejavan; que'l senyor Bisbe m'oferia una cambra en son palau de Vich si volia passarhi un parell de mesos. No sent jo gaire amatent en pendre la perferta d'aquell repòs forçat, que per altra part no'm convenia per res, m'ho digueren més de dret, afirmant que m'era necessari a totes passades per enfortir mon cervell debilitat, y que si m'hi empenyian era ab lo parer de savis metges y portats únicament pel gran afecte que'm tenian;