Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


y vulgas no vulgas, de bon grat o per força, lo senyor Bisbe 'm feu prometre que l'endemà jo sortiria ab ell cap a Vich en lo tren de la tarde. Axò era un dijous. L'endemà, recordant que la nit del dissapte, segon de mes, era de Vetlla al Santíssim en la capella de la Sanch del Pí, aní a demanar dos dies d'allarguis al senyor bisbe. Me'ls concedí lliberalment; més D. Claudi cregué veure en mon piadós compromís les orelles de la desobediencia, y no ho hauria volgut a no rebre una tarjeta del prelat dihentli que no'm trenqués la girada per tant poca cosa, ja que 'l pecat no era grave. Y abans de pendre comiat de Barcelona, poguí passar una nit entre estimats companys d'Associació, assoleyantme a la presencia de Jesús sagramentat, alabet sia per sempre.
 Quan l'endemà 'm vegeren sortir cap a Vich, ab la maleta a la mà, tot sol, ab prou feines arribantme 'ls diners per pendre bitllet de tercera, per mos enemichs, jo no sabia que'n tingués encare, fou un veritable triomf. La quimera esclatà, llançant derrera meu una carretilla d'insults més que d'acusacions, per acreditar aquell adagi: D'arbre caigut tothom fa llenya. Devan que'm dexava enganyar com un beneit; qu'anava a empobrir la casa ab tanta caritat; qu'ab les almoines, per mi cosa sagrada, sostenia gent perduda y de mal viure; qu'ab elles m'havia fet la barba d'or, retirantme per rich, ab la maleta plena de bitllets de Banch; qu'havia tingut l'atreviment de dir los sants Evangelis a algún malalt (com aconcella l ritual romà), y que fins havia arribat a resar los exorcismes (com si fos pecaminós un reso que 'l sant pare Lleó XIII acabava de publicar), y, per últim, que volia fundar una secta filla, o a lo menos prop parenta, de l'espiritisme. Un de mos companys, que'm deu lo pa que menja, al veure la pedregada sobre meu, me girà l'espatlla, passàntsen ab armes y bagatges a mos acusadors; y ab tant bon atiador y ab la nova llenya que's posà al foch, arribí a ser tingut per un capellà fanàtich y dolent y per un heretge digne de les flames de la Inquisició. Verament me tenien lo peu al coll. Si en aquell tol-le tol-le, crucificaulo, alguna persona de bon seny y de bon cor me volia defensar, què podia respondre? Volia proves de mos delictes? Lo Marquès de Comillas, tant caritatiu y tant bo, m'havia fet dester-