Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/30

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

rar. Volia proves de que jo no estava bé del cap? Se m'havia mig tancat en lo santuari de La Gleva, ahon he estat dos anys, fent lo sórt y el mut, com si fos realment culpable, per donar més força a tant tristos arguments y per meditar la gran lliçó de la Providencia continguda en aquexos vells adagis, que semblan sentencies de la Sagrada Escriptura: De gran pujada, gran baxada, y Qui més alt puja, de més alt cau.




VI
J. M. J.


 Arribant a Vich, lo senyor Bisbe me dexà, ab certa llibertat, volar y pendre per estada l'arbre que volgués. Jo de son pelau voli a casa de mos peres, y, no teninthi ja pares ni germans, me'n voli a l'hermita de ma dolça mare, la de tots y que no s'ha de morir, la Verge María de La Gleva. Difícilment pot trobarse estade més bonica y millor per un poeta, y sobre tot per un poeta sacerdot y vigatà, qu'aquet santuari. Està bellament assegut en un montícul a la vora del Ter, que com una ampla falç de plata lluheix a ses plantes; a mà dreta té l verdós Montseny, y a mà esquerra l Pirineu, gaire bé tot l'any blanquinós de neu, y devant una serra més humil que lliga l'un ab l'altre, fent de muralla de verdor a la plana. Mes ençà veya'l meu poble y los camps que, en ma adolescencia, jo havia regat ab la suhor de mon front. En l'hermita hi trobava l'afecte de dos amichs sacerdots; un petit colegi de noys, qu'eran ensemps l'escolania del temple; falsies y roquerols que feyan lo niu sobre ma finestra, y