Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


rebè ab cara efectuosa però seria, com a un amich qui ha vingut a menos y que's desitja allunyar de manera que no torne; y, sense dexarme explicar sinó a mitges, m'aconsellà que continués a La Gleva, ahon no estava tant malament, y'm feu noves promeses de pagar mos deutes dintre poch temps. Fiuli veure ma necessitat de baxar a Barcelona per agenciar mos llibres estampats y per estamparne algun de nou, y'm respongué, ab la resolució d'un rey absolut a qui no's pot replicar, que no'm convenia de cap de les maneres, especialment per la salut. Me recordà la debilitat física, que a consecuencia de mos estudis, fa vint anys, me portà a sos vapors a fer vida de capellà marítim, y digué clarament (encare que sense convèncem) qu'aquexa malaltia m'havia rebrotat fa quatre anys en forma de mania, arribant fa dos anys a la crisis; y que puix a La Gleva m'havia adobat molt, allí y sols allí havia de guarirme y arrancar la petita arrel qu'encare me'n quedava. Los mots de mania y maniàtich me'ls feu sentir y rosegar més d'una vegada ab ben poca o gens de caritat, y sense oferirme una set d'aygua me dexà sortir de sa presencia. Tot sia per amor de Déu; però, francament, home só, y no podia dexar de sentir lo vèurem rebut tant fredament d'una persona a qui jo havia dedicada la meitat millor de la vida, a qui havia confessat y donada la sagrada comunió moltes vegades, y de qui havia sigut divuyt anys, no solament lo capallà, sinó l'amich intim; però vaig sentir més lo veure en un home, malalt de grave malaltia, la poca compessió ab qui a son servey s'ha empobrit y ha posat caballs blanchs, y axò no per mi, sinó per ell.
 Al baxar l'escala me venia a la memoria la terrible peraula de Nostre Senyor Jesucrist de que és més fàcil passar un camell pel forat d'una agulla que salvarse un rich, y m'alegrava de ser pobre.
 L'endemà, a les set del vespre, prenguí'l tren correu cap a Barcelona, desesperançat de les promeses dels homens, però més esperançat que may en les promeses d'aquell qui digué: Benaventurats los pobres.