J. M. J.
Per les cartes rebudes de Vich a últims de Maig, coneguí que hi havia quexes del Marquès de que se'm dexés sortir fòra de aquelles montanyes, muralles de ma presó, fins a donarli a ell meteix un sust a Madrid. Aqueix acte, tant propi d'una persona que s'anega, de traure la mà fòra de l'aygua, cercant ahon agafarse, los semblaria digne d'un escarment; y si a les exigencies de que se'm acursés la brida correspondrian les promeses, bé massa m'ho anavan dient los successos esdevenidors.
Lo 2 de Juny trobí en la sagristía de Sant Felip al no tant fidel com antich compeny Mossèn Collell, qui, enfadat de que jo encare fos a Barcelona, ahont ell, sent canonge de Vich, passa la meytat de l'any y de la vida, se posà a cridar, fòra de si, per assustarme, dihent qu'aquell dia meteix ho anava a dir al senyor bisbe. Aqueix esclat d'ira de Mossèn Jaume fou lo primer llampech de l'esgarrifosa tempestat, si no la guspira elèctrica que la desencadenava sobre'l meu cap.
Veyentla jo venir, gracies a Déu ab serenitat, proví de conjurarla en lo possible; més tot fou endebades: l'hora de les tenebres era arribeda per mi.
Fins allavors se m'havia tractat y fet anar d'aquí y d'allà com un personatge de comedia; més per mi la llarga y vergonyosa comedia s'anava tornant tragedia vilipendiosa y abominable.
Lo 13, diada del Corpus, un policia'm seguí a la capella de Sant Llàtzer, ahont aní a celebrar l'ofici; y a la tarde, a la de Nostra Senyora Reparadora, ahont aní a acompanyar una estona a Jesús sagramental, no gosant acompanyarlo en la processó.
Lo dia 14, al sortir de casa, a quarts de sis, tinguí l'acostumat seguidor, cap a l'iglesia dels Caputxins, ahon diguí la Missa.
A les quatre de la tarde se presentà en ma posada un agent de policia ab la següent: Por orden gubernativa que se prenda á D. Jacinto Verdaguer, presbitero. Trobentse, providencialment,
