Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Arribava, gracies a Déu, al cap-d'amunt del Calvari. Lo 23 de Juliol, entre una y dues de la tarde, vingueren a visitarme quatre enviats del tribunal eclesiàstich de Vich fentme saber de paraula y per escrit que havia sigut sospès de llicencies in divinis. Jo prenguí'l document, y, de genolls en terra, lo posi als peus d'una imatge de la Mare de Déu, ahon és encare, demanantli que'm tingués sempre sota son blau mantell, com m'hi ha tingut fins are.

 Cinquanta anys há qu'us seguexo,
 sempre m'heu tret a camí:
 siau ma Estrella del vespre.
 oh ma Estrella del matí!

 Aquell meteix dia rebí una prova de que ma oració havia sigut escoltada y atesa, y seguesch portant la creu ab resignació y santa alegria. Tot sia per amor de Déu.
 Veuse aquí breument exposada la relació promesa. No ho he pas dit tot: me n'han passades a l'alçada d'un campanar y algunes malifetes tant lletges que no goso dir ni escriure. Per formar judici, los qui hi vulgen veure clar, ja n'hi ha prou. Sols me resta donar les gràacies als directors de La Publicitat, Diari del Comerç, Opinió y demés periòdichs, qu'ab tanta valentia com desinterès han presa ma defensa, fent escoltar sa veu al públich de Barcelona, sedent, com en altre temps, de caritat y de justicia.

 Antes de la última carta véase cómo contestó el padre Verdaguer al períodico La Unión Católica:

J. M. J.

 Responent a l'article anònim que'm dedica La Unión Catòlica y insertan El Noticiero y La Vanguardia, sols diré: qu'agrahesch als senyors bisbe de Vich y Marquès de Comillas los esfuerzos paternales, dulces y prudentes que estan haciendo auxiliados por la familia de Verdaguer (conste que no és ma familia, sinó