Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


D. Narcis Verdaguer y Callís, de qui cabalment sembla l'article), quienes precisamente le quieren de modo entrañable, fins a ferme agafar pels agents de policia!
 Diu que'm dexi traure de la bossa cantitats fabuloses: tothom sab que may les he tingudes, ni molt menos, y que a casa López no manejava pas jo la clau de la caxa. Si alguna cantitat entreguí més que regular, fou, com és natural, ab baneplàcit, sinó per disposició del marquès; y tant d'aquexes com de les altres estich prompte a respòndren a ell meteix o al tribunal.
 De ganes de pagar mos deutes no n'hi hauria gaires quan per la suma de 300 duros se'm dexà embargar tots mos llibres y publicacions, fins La Atlàntida, honrada ab lo nom de D. Antoni López, y axò que, ab temps, ho escriguí a son fill, que no'm contestà, y al senyor bisbe.
 La virtuosa y santa familia a que's refereix, no'm pot explotar per la senzilla rahó de que no só materia expotable, ja que no tinch res, ni l'almoina de la Missa. No m'explota; m'ampara quan altres me llançan; me protegeix quan altres m'atacan; me salva quan altres me volen perdre. Les demés ridícules y malignes afirmacions, qu'ab lo verí que portan se coneix d'ahon surten, no merexen resposta.
 Un favor me fa l'articulista, y és d'haver fet patent lo que jo afirmava ja en mon primer comunicat: que dits amables senyors, de tant que m'estiman, me voldrian tancar per faltat de judici.
 Tenen rahó? Als qui han tinguda aquexa desgracia, se'ls lliga o se'ls tanca, però no se'ls castiga, perquè el càstich suposa la llibertat, y ells no la tenen. Es axís qu'a mi l'Autoritat eclesiàstica de Vich m'acaba de castigar prenentme la missa per desobadiencia (encare que motivada de sobres pel temor grave, metus gravis, que disculpa en algunes ocasions). Per lo tant, segons la metexa autoritat y diocessà de Vich, jo no tinch la rahó enterbolida.