Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


LA PEDREGADA

 Imber abiit et recessit: flores
 apparuerunt in terra nostra.
 Cant. 2. 11.

  Forta ha sigui la tempesta
  qu'ha caygui sobre'l meu cap
  d'improperis y d'afrontes
  y de pedres a bell raig.
  Al fon de la pedregada,
  oh Jesús, m'he arracerat
  de vostra creu santa a l'ombra,
  racer dels atribulats.

II


  Quan giro los ulls enrera,
  de còdol no n'he visi cap:
  era una pluja de roses
  la que'm tenia abrigat.
  M'afanyo una toya a ferne
  per podervos enramar:
  més, la tova és tant-petita
  per vostre amor, qu'és tant gran!

III


  Llavors a qui m'apedrega
  jo digui: —Déu vos ho pach.
  Més, ja qu'així'm feu la gala,