Aquesta pàgina ha estat validada.
Imber abiit et recessit: flores
apparuerunt in terra nostra.
Cant. 2. 11.
Forta ha sigui la tempesta
qu'ha caygui sobre'l meu cap
d'improperis y d'afrontes
y de pedres a bell raig.
Al fon de la pedregada,
oh Jesús, m'he arracerat
de vostra creu santa a l'ombra,
racer dels atribulats.
Quan giro los ulls enrera,
de còdol no n'he visi cap:
era una pluja de roses
la que'm tenia abrigat.
M'afanyo una toya a ferne
per podervos enramar:
més, la tova és tant-petita
per vostre amor, qu'és tant gran!
Llavors a qui m'apedrega
jo digui: —Déu vos ho pach.
Més, ja qu'així'm feu la gala,
