Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


COMUNICAT


 Senyor Director de El Noticiero Universal:

J. M. J.

 Pel mes de Maig de l'any 1893, després dels Jochs Florals, se m'allunyà traidorament de Barcelona, ab la tàcita nota de boig, donantme a mi l'excusa d'anar dos mesos a fòra a cuidar ma salut, que, gracies a Déu, no necessitava remeys. Si no content, hi aní resignat, y derrera'ls dos mesos han passat dos anvs, que hi prench paciencia, lluny de biblioteques ahon poder consultar, lluny de mos editors, de mos llibres y fins de mos metexos manuscrits.
 He baxat a Barcelona, en ús de mon dret y de ma llibertat, per arreglar mos assumptos y obrir una sortida en ma situació desesperada, y dues vegades he vist la força pública en ma metexa posada per agafarme com un delinqüent. Gracies a la Verge Maria, que no m'ha dexat en ma tribulació, no he passat per exos carrers entre gent d'armes. Per si hi hagués de passar, demà o qualsevol dia o nit, contra l'expressa voluntat del senyor Governador, a qui estich agrahidissim, are, mentres tinch lloch y temps, demano justicia y protesto devant de la lley, devant de la gent honrada de Barcelona que'm coneix, devant de cel y terra y del meteix Deu qui'ns hà de judicar a tots, de l'iniquitat de qu'és víctima, no sé ab quin fi, aquet pobre sacerdot. — Jacinto Verdaguer. Pvre.


 La gravedad de este escrito y al tratarse de una gloria nacional como es, y de las legítimas, su autor, nos hace desear que el asunto sea pronto y satisfactoriamente explicado. Las manifestaciones del insigne poeta catalán nos asombran y extrañan. No las comentamos hoy, en espera de nuevos datos y de aclaraciones que juzgamos no tardarán.