Aquesta pàgina ha estat validada.
Quan m'he adreçat i he mirat,
la montanya, el bosc i el prat
me semblaven altrament:
tot semblava un'altra cosa.
Al damunt del bell morir
començava a resplendir
pels celatges carminencs
el blanc quart de lluna nova.
Tot semblava un mon en flô
i l'ànima n'era jo.
Jo l'ànima flairosa de la prada
que s dalita en florir i en ser dallada.
Jo l'ànima pacifica del ramat
esquellejant pel bac mig amagat.
Jo l'ànima del bosc que fa remô
com el mar, que es tant lluny en l'horitzó.
I l'ànima del saule jo era encara
que dóna a tota font son ombra clara.
