Pàgina:Enllà (1906).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


DEL MONTSENY


          Aquell encantament de cap al tard
          (allà en els plans més alts,
          al peu dels cims augustes
          del colô esmortuit de l'hora-baixa)
          me reprèn i em redona
          la tristesa feconda.
          Ai! Altes soletats, que n sou de dolces
          amb els herbatges verds
          on canta l'esquellot de la ramada,
          i el bosc silenciós
          i la masia laça!...
          Després ja hi anirem a la masia;
          més, ara ls cims davant descolorint-se,
          i al costat l'amic febrós
          que en la gran quietut de l'hora-baixa
          me parla am la veu velada
          per una febra divina.