Pàgina:Enllà (1906).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

          que belen am cent bels:
          les esquenes ondulen, i per sobre
          regna l bailet, que ns dirà l nom de totes,
          adornant cada nom ab forta rialla.
          Aquella veu grave i sonora
          del nin de les montanyes!
          Anem a la masia:
          encar serem a temps que la donzella
          canti a la porta al darrer raig del dia
          que fa vermell son llavi...