Vés al contingut

Pàgina:Enllà (1906).djvu/30

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


          Oh! Quina meravella
          en l'hora tant bella de posta del sol,
          per damunt de la gentada
          veure aquella caixa alçada,
          i al poeta en flors en ella
          com un nin dintre l breçol.

          Oh Montjuic, montanya afortunada!
          Dessota de ta mala anomenada
          hi hem deixat, am grans plors,
          el cos del poeta que sobrix en flors.
 
          La tomba es la roca viva:
          les eures s'hi enfilaran,
          i al dessobre de les eures
          els aucells hi cantaran.
          Cada matinada
          hi caurà rosada;
          cada demati,
          cançons a desdir;
          ditxós el poeta que les pot sentir
          dins la fresca ubaga!

          El sol i la lluna