Aquesta pàgina ha estat validada.
— I aon la cerques,— aon la cerques,
comte l'Arnau?
— A casa meva— dueu-m'hi, si us plau.
— Tu no tens casa, — tu no tens ànima:
tens un cavall:
corre que corre, — corre que corre!
Au! au! au! au!
Seras arbre, seras penya,
seras mar esvalotat,
seras aire que s'inflama,
seras astre rutilant.
— Seré home sobrehome
perquè n tinc la voluntat! —
Ell vol esclafir la rialla,
fa un gran crit i arrenca un plor.
Al gran alarit que arrenca
tot plorant el comte Arnau,
totes les veus de la terra
se dispersen udolant.
El comte Arnau plora,
i dins de son plô
ha trobat son ànima
que es una cançó.
