Pàgina:Enllà (1906).djvu/40

          I tants llavis que la canten
          qui podrà fê-ls emmudir,
          sobre tot els de les nines,
          que aixís malparlen de mi?

          — Aquesta cançó tant negra
          l'amor la pot emblanquir:
          sols l'amor que jo t portava,
          no l que m portaves tu a mi.
          Tenies l'ànima aixuta
          com la pols d'un mal camí.
          La meva n va tornar freda
          com la gebra del matí.
          — I on se troba o se retroba
          aquest amor que ns trahí?
          — Un got d'aigua, quan se llença,
          ja no s pot tornâ a cullir.
          — Més l'amor, en sa font viva,
          ont el podrem assolir?
          — El teu, en lo que pateixes,
          i el meu en veure-t patir.
          — Si tu veus lo que pateixo,
          tindras pietat de mi:
          cantaras les meves penes,