la duc repenjada al coll
i en la terra sem fa forta.
—Ai! Pare, sols un xiquet,
i hi seriem desseguida,
que d'aquí estant la sentim
la mare que canta i fila.
Si entenguessim la cançó,
pot-sê ns aconsolariem.
—Més, com vos heu allunyat
de la mare que us tenia?
—Varem entrâ en un convent
no més perquè estavem tristes,
i ara ni en terra ni en cel
ens volen per companyia.
—Ai! Filles meves, on sou,
que us sento i no us veig enlloc?
—Som dins de l'obscuritat
i et seguim pel camí fosc.
No sents la mare com canta?
Ella es vora del cel blau.
—Canta, esposa, fila i canta,
Pàgina:Enllà (1906).djvu/46
Aquesta pàgina ha estat validada.
