Pàgina:Enllà (1906).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



ESCOLIUM

Com dos que enraonant van de costat
tot caminant per un camí partit,
l'un pel caire del marge assoleiat,
i l'altre abaix pel bac tot ensombrit,
Adalaisa i el poeta s'han parlat,
cos i esprit ell, més ella tota esprit.


ADALAISA

Ai! Quina engunia aquest camí!
Tant fosc, tant fosc, i tant de mal seguî!
Vegés al menys el sol i les montanyes,
les coses resplendint sota l cel blau,
i no pas aquest llim de veus extranyes
sense forma ni color... Digues, Arnau:
qui es aquest que per la trista via
nos va menant com ombres sens virtut?