Pàgina:Enllà (1906).djvu/59

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


ADALAISA

Oh! La veu sense sò del que es difunt!
No es pas aquesta la que jo voldria:
aquella eixida de mon pit de carn
que alegrament entorn me ressonava:
aquella, amic, es la que jo t deman,
i lo demés que amb ella s comportava.
I si ta poesia no pot tant,
si no m pots tornâ al món, calla i acaba.


EL POETA

Adalaisa, Adalaisa, per pietat,
al temps hi ha encara coses no sabudes:
la poesia tot just ha començat
i es plena de virtuts inconegudes.
Més ara tens raó, prou hem parlat:
esperem en silenci altres vingudes.