Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/19

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


DEDICATORIA

I

Tu l noble impuls has despertat en mi
d'entrar del món en l'ànima profonda:
la teva mà, que m pren i que m deixonda,
me fa segur pel tempestós camí.
Al nin has ensenyat el pressentir
enduent-tel per la magica encontrada;
tu ets l'amorosa entenimentada
que l jove cor promous a un alt sentir.
Què m lliga encara an aquest cos pesant?
La vida, el cor, són teus eternalment;
ton amor, en la terra m va guardant;
per tu en mon art vull viure noblement;
tu, aimada, inspiraras el meu accent
i vetllaras tranquila en el meu cant.

II

En son etern mudar ens es salut
el sant poder del cant en 'questa vida;
d'ell en l'eterna pau es benehida;
ell ens banya en eterna joventut;
ell vessa en nostres ulls la plenitut