home ni mica ni gens de l'alabança que s mereix, sinó, al contrari, que, de tant enfondat que està en les coses sobrenaturals, poc ha de tenir inclinació a considerar i penetrar les terrenes.
—Però, ¿no us sembla—reprengué l'Enric—que aquella saviesa més alta ha de fer també apte a un home pera conduir més desapassionadament les coses humanes, i que aquella ignocenta simplicitat ha de saber trobar el bon camí a travers del laberinte dels fets d'aquí baix, millor que no pas aquella saviesa encegada per consideracions d'interès propri i esgarriada i coibida pels innombrables accidents i complicacions que a cada moment sobrevenen? Jo no ho sé, però m sembla com si vegés dos camins pera arribar a la ciencia de l'historia humana: l'un, penós i interminable i tot ell fet de marrades: el camí de l'experiencia; l'altre, quasi no més d'un salt: el camí de la contemplació interior. El que va per aquell ha de trobar am llargues i complicades operacions lo mateix que l que va per aquest pot veure desseguida, apareixent-se-li la naturalesa de cada fet i de cada cosa en llurs variades i viventes relacions, i comparant-ho facilment am tot lo demés, com si fossin figures sobre una taula. Perdoneu-me si us parlo com un noi somniador: sols ha pogut fer-me tant atrevit la confiança en la vostra benevolença i el record del meu mestre, que ja desde un principi me mostrà l segon camí com el seu propri.
—Vos hem de confessar—respongueren els bons marxants—que nosaltres no som pas capaços de seguir el fil de les vostres idees; però ns dóna bo de veure l'estimació am que parleu del vostre excelent mestre i de lo bé que sembla que heu après les lliçons seves. Ens-e sembla que te-
Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/39
Aquesta pàgina ha estat revisada.
43
Enric d'Ofterdingen
