Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/67

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL IV

L'

Enric i els seus companys feren algunes jornades més sense destorb. Els camins eren ferms i secs; el temps, serè i confortador; i fertils, poblades i de gran varietat les encontrades que travessaven. El formidable bosc de la Turingia restà endarrera. Els marxants havien fet el camí moltes vegades i arreu eren molt ben rebuts. Evitaven els indrets més deserts i perjudicats de bandolers, i, si n'havien de travessar algun, se feien acompanyar. Coneixien alguns senyors de castells propers al camí i els visitaven; i ells, tot preguntant-los com els anaven els negocis a Augsburg, els acullien molt amigablement. Les mullers i filles s'acostaven cordials i curioses als extrangers. Desseguida s feien amigues de la mare de l'Enric perquè era molt amable i complacenta. S'alegraven de veure una senyora de la ciutat que ls parlava molt agradosament de les novetats de la moda i els ensenyava de fer requisits. Tant els senyors com les senyores alabaven la discreció i compostura de