Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/9

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
12
Maragall

s'emmalaltí d'una forta disenteria que l tingué mesos i mesos al llit o reclòs a la cambra; però quan ne sortí era tot un altre, de cos i d'esperit. Havia crescut molt i s'havia tornat aixerit, enginyós, ple de talent. Pera ell l'apendre era un joc, i aviat passà al davant dels seus germans més grans que ell. En les hores d'esbarjo llegia am passió poesies, i sobre tot rondalles, que després sabia contar molt bé als seus germans; i tots plegats representaven drames alegorics que ell s'inventava.
 Al pare aquestes inclinacions poetiques del noi no li venien gens de gust, i aquí començà la desavinença entre pare i fill. De primer va enviar-lo als Germans Moraus pera la seva instrucció religiosa; però l'esperit estret de aquesta confraria topà amb la generosa naturalesa espiritual del noi i no pogueren fer-ne res. Llavores intervingué un oncle del noi que tenia un important carrec administratiu, i s'endugué l nebot a casa; però entre la seva afició als llibres, que l duia a saquejar la biblioteca de l'oncle, i el tracte am l'aristocracia del país i tota mena de gent mundana que freqüentava la casa, l'educació del noi anava molt malament i fou tornat a la familia.
 L'any 1787 el pare Hardenberg fou nomenat director d'unes salines i anà a establir-se a Weissenfels, on comprà una casa am jardí. Allí en Frederic seguí estudiant, i després un any a l'Institut d'Eisleben; i en 1791 fou enviat a cursar Dret en l'Universitat de Jena,