Pàgina:Epístola als Pisons.djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 86 —

de parlar als actors estil més digne
y calsarse'l coturn. Ab gran aplauso
seguí ben prompte la comedia antiga,
sa llivertat degenerà en llicencia
y per la lley va ser posada a rotllo;
y'l chor, que'l dret d'injuriar va perdre,
restà sens veu callant ab ignominia.
Cap gènero quedà que no ensajassen
nostres poetes, merexent lloansa
l'haver sortit de les petjades gregues
per posarse a tractar romans assumptos
en comedies de toga o de pretexta.
No menys que pel favor y per les armes
glorïós fora'l Laci per les lletres
si haguessen treballat ab més cuydado
ses obres, corretgintles y llimantles.
Vosaltres, descendents del gran Pompili,
condempneu tot poema que dèu voltes
no s'haja corretgit, fins a dexarlo
a la darrera perfecció possible.
Com Demòcrit opina qu'es lo geni
més poderós que l'art mesquí, separa
del Helicon a tots aquells poetes
que tenen sencè'l cap: per ço no cuyden
de tallarse les ungles y la barba;
molts d'ells cerquen los llochs més solitaris,
fugen dels banys, creyent trobar sens dubte
l'estimació del públich, y merèxer
nom de poeta, ab sols de que Licino
no toque may sos caps, que tot l'elèbor
de tres Anticiras juntat, no fora
prou per curar. Y jo que de la bilis,