Ja has oit les Desimetes
que son pera chent de llustre,
y de proba que no es troba
per mes que el incheni estudie.
Pues abant, y proseguixc
lo demés, si no em perturben.
Pasa en los llauróns del horta,
estos que noblea enchulen
que es lleven de matinet
abans de que el sol apunte:
ixen y roden els camps
per llevarse les arrugues:
se asenten abora un marche
à descansar, y es desúen,
fent llavórs alguns pronostics
dels ayres y de les pluches.
Salsen à mirar els abres
y veure els sembrats procuren,
quant así cullen un rabe
alli albercocs y allà prunes;
sen tornen per veure à Pepa,
y à dirli dos mil ternures,
don la volen encontrar
mirantse à voltes les puses,
desmelenat lo cabell,
mes hermosa que mil llunes.
ella li fá la enuchada
en melindres y postures,
ella li amostra els albercocs,
perque se li desenuche,
dientli: sol meu, qué tens?
es posible de que em vullgues
