Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Primer quart.djvu/18

ya no us vull mirar may mes, mas que em quede per casar. Cus, y be em podeu plorar perque qué dicha ha de tindre la que despues de convindre, vullga, y nom puga alcansar!

Filla, y tú que mhas de dir, que no ò que sí? clar clar, clar. mes com me veus despreciar, el rastre voldràs seguir: mira qué te arribe à dir, y per la mama tho chure, que si me vols, te asegure que à festes the de menchar, y à poc tems has de exclamar, prou niha, que ya me apure.

Per traure els ulls à les dos digues si, mas que de burles voràs com es precis durles à saludar al Socos: y voràs qué de envechós destos que me están oint, y sinse estos mes de vint, que et dirán que so un batsoles, pero si et pintes à soles, logret y queden gruñint.