Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Primer quart.djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

valerosa hasta les ungles,
dolsa com lo marsapá,
y per ultim pasta fina,
que es quant la puc ensalsar.
Festechantla, ya se ve
era yo el gran tamorlán,
perque se tot lo millor
que un porc (com vostés sabràn)
dona de si en una casa
sempre estaba yo ple y fart.
De pa bla, coques en molles,
y llangor, dels peus al cab:
replé com la botifarra;
pero del comers salat
menchaba anchobes, sardines,
y manteca: era yo el gall:
abadechos, com la esquena,
la toñineta frescal,
de sorra, hasta les orelles
em tenia de embafat.
Pero caramba si el chichis
que à mi em tenia enredrat
era mosa toñinera
què hia en asò que admirar?
era Peyró el toñiner
(ola, no nomenant parts)
el Amo de la mehua ama,
y el pobre tan descuidat
vivia del seu mosot,
que no en sabia el cas,
hasta que ho vingué a saber,
perque em veren festechar