Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Primer quart.djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

la ocasion hace al ladron,
sarahuellada y abant.
Hiá que chamar? Peix fregit
pa blanét, y un bon barral.
Echa otra sardina al fuego.
Baixa el paner, que em desfas.
Sagrat! y dient y fent
ya em vech que anaba escolant
un panerot, que yo al veurel,
el cor se me feu tan llarc.
Sense resar ni señarme
fiquem en ell, y agarrat
de la corda que el nugaba,
fiu seña y tirant de dalt
escomensem à pucharme.
Yo com un tonto embobat
tot era tirar requiebros
dientli : qui era capas
sino tú, rosa bufada,
asi en este present cas
de disernir una cosa
com esta? tens tan gran cab
com la chaganta española,
tant valor com golillás,
tan gran servell com un toro
y un enteniment tan gran
que el meu rosinet tordillo
ya es pot quedar a un costat.
els requiebros no paraben
mes pararen de tirar