sobre mi cuerpo, ya digo,
que en mi agueren acabat
a no traure yo les forses
dels tuétanos, sagranat.
Pues com un toro de proba,
à cóses, mosos y arraps,
sarpades à tot arreu,
topades amunt y aball,
fiu tal destrosa de chics,
que el pas me deixaren franc
peguí a correr, y à crits dien:
miren que està esperitat;
el atre: que está rabiós;
el atre: está endemoniat;
aixó es animal demonta,
que no llaurador; sagrat!
ni al Marqués de torres-tombes
li posen títols tan alts.
Señores, asó fon chiste
dels mes grans y celebrats:
lo cert es, que men ixqui
tota Valencia asombrant,
tancantme totes les portes,
per lo portal de la mar,
y em fiquí, qué se yo aon;
sols puc dir, quem vach trobar
pasades vint y quatre hores
en un llit tot mich baldat
se lo quem aporrecharen.
Piravins, lespill dabant
teniu ya, reconegueuse
y embieu á escaparrar
