papa el rage que venien
uns bultos tots embotats
y rebosats à la esquerra
de avergoñits, cab salat,
pues la lluna en tot lo ple
pareixia dia clar.
Yo em rìa com un chanfutre
al veure que tots torbats
arrimantse à les parets
entre ells anaben parlant
discurrint modo ò manera
pera entrar sens ser notats.
En mich lo pont ells se estaben
no volent pasar abant
tot era fer cantonades,
y aguaytar cab al portal,
aguardant aguera chent
per poderse entremesclar.
Els guardes que ya impasients
estaben, el que avisat
fon de mi, sels atahulla
com anaben ronsechant,
corrents als atres avisa
dientlos acelerat:
alerta, chicos, alerta,
ya estan ahi els del frau.
Per fi per remat de cuento
ya han arribat al portal
y els pregunten que quién vive?
el dimoni vivirá,
dihuen ells: alto, les Guardes
responen, tinguense allá
