em foren torcen el coll
y me varen engarvar
Ani una nit en que tots
se habien alli chuntat,
y em feren mil agasajos
molt contents disimulant:
yo mels eregui, pero à fe,
que me la varen pegar:
pues al cab ya de molts dies
que del cas nunca es parlá,
urdiren y tramoyaren
el arreglar un sopar
à tota satisfacció,
y yo vach ser convidat,
pero del sopar ya dit
yo quedi desbilitat.
Fort pues el cas que en lo vi
uns polbos acrisolats,
que farán cagar à un mort
de tres dies soterrat
posaren, y yo ho vegui
sinse poder reparar,
mi en lo gust ni lo color
que tal aguera mesclat,
y encara no pasá un eredo,
ya fou lefecte, sagrat
que sortia per lo ventre
puchan uns fumets al cab.
Y no pará en aixó encara,
que hu mentres tant ven aná
y li digué à ma muller
molt confus y apesarat:
