Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Primer quart.djvu/62

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

que el silencio pera mi
es lo mateix que un dogal
pera aquells que moren martirs
en la forca del mercat.
Pues se me para en lo ventre
perque el tinc enracholat
y encara el concell no entra,
al Gurdell, ya sen ha anat.
Y si tens algo que que dirme
be pots, sense reparar,
dirmeu ara, perque et chure,
mes que nunca hacha churat,
de no contaro à ningú
hasta el dia de demà.
Qué et pareix, no faré prou
hasta entonces de callar?
Qué et rius? no, no et tens que riure
que de veres parle ya.
Deixam contarte un caset,
que pera el temps es el cas,
que encara que es algo brut
molt puc deixar de contar:
pues es el paset mes noble
que sha escrit en los anals.
Faré tot lo que podré
per a dirho rebosat.
que encara que soc llauro
tinc térmens per a parlar
en lo turulo de Ungria
Rey de Pursia y Tamorían,
Aten lo que em susui
per lo temps dels carafals