que el Andador dels armers
me les volia comprar
per posarles al sombrero
per a quant va convocant
confrares y confrareses
damunt de un novi acaball
pues prosigo con mi cuento:
portaba (tornant al cas)
la faixa ya referida
sarahuells chust y morats
les calses de color grogues
les lligacames de blau
evilles nobes de plata
sabates de cordoba
estrenades de aquell dia
y yo de goch embobat
mes tou que una farandula
me vesti, y men vach anar
caminant a la alamera
que estaben los carafals.
Com no se pagaba res
sense dir res, vach puchar,
vach veure molt be la entrada,
els bous foren estremats,
que hagué rebolcons amanta
i ixqueren escalabrats
y a mi no em varen fer res,
perque me estigui asentat.
Quando à Dios y en hora buena
yo tenia al meu costat
un pixavi, o pixamerda
que si el Papa haguera estat
