homens, dones, chics y grans,
y els done tanta salut,
com yo la estic desichant.
Sagranat! Si no me explique,
vostès nom coneixerán:
yo só Gargoriet Anselmo,
naixcut en Benicalaf,
parent casi de mon tio,
de mon chermanet chermá,
y fill: asi me equivoque,
y si he de dir veritat,
diré lo que en poques lletres
allà nos diu lo refrañ:
qui naix sens pares coneixer,
es bort, y no ho pot negar.
Ningú pot fuchir, señores
de son planeta o treball;
qué farém: mes val ser bort
que estar per naixer (sagrat!)
Que siga bort ó no siga,
que pegue be ó pegue mal,
à la mehua parentela,
yo he vengut asi en aball
per dir les mehues fatigues
y en vostés tots descansar.
Y aixi supuesto que logre
de auditori tan real,
de atenció, afecte y prudencia,
molt poc à poc rahonant
els diré ma lletania
sens que falte un punt final,
encontrantme yo un cert dia
