Vés al contingut

Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Segon quart.djvu/42

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

tú me habràs de acompañar.
Yo que em sent que al real Palacio
volia à visita anar,
li digui: vosté perdone,
que yo estic avergoñat.
Vergoñes tu, Gargoriet?
Anselmo, de quant en sa?
Si señora, yo vergoñes
(li digui) y anèm al cas.
Què diràn de mi y vosté
tots los que nos mirarán,
quant vechen que vostè porta
les sabates arrastrant,
la marfega per faldetes
y eixe dabantal al cab?
Y yo sens portar siquiera
un sombrero foradat,
ò una capa mal forchada?
Per lleu que parles al cas:
mira, agafa eixes barquiñes,
y te pots vestir de llarc,
y si et falta ceñidor,
pren la corda del pual.
Apenes viu la ganancia
que al ull me anaba ballant,
sense deixar respirarla,
per punts me vach apañar.
Acabat vingué el meu signe,
ò la hora va aplegar,
sen ixim fets un Adonis,
ò espantalls de melonar.
Al que anarem dotse pases